(Sitges, Garraf, 26 juliol 1883 – Barcelona, 25 agost 1966)

Metge i escriptor. Fill del paisatgista Joan Roig i Soler, i germà d’Emerencià.

Metge de la Casa de Misericòrdia de Barcelona, s’especialitzà en puericultura i pediatria i perfeccionà els estudis a la Maternitat de París.

Dins la seva especialitat mèdica és autor de nombroses obres d’investigació i de divulgació.

En el vessant literari fou un narrador de tendències dramàtiques i sentimentalistes, creades per personatges simples i monolítics, de vegades entroncats amb un modernisme sense aiguaforts tenebrosos. De la seva producció novel·lística cal esmentar L’ermità Maurici (1923), Flama vivent (1925), Montnegre (1930), entre d’altres.