(Barcelona ?, vers 1656 – 1706)

Escultor. Fill del també escultor Joan Roig, amb el qual es formà. Fa de mal destriar l’obra que correspon a cadascun a causa de la coincidència de nom i cognom.

Tanmateix cal atribuir-li amb tota seguretat, per les dates, els models dels canelobres monumentals (1703) de la seu de Palma de Mallorca i de l’urna de Sant Bernat Calbó de la seu de Vic (iniciada el 1701 i que, amb la col·laboració de diferents escultors, no s’acabà fins al 1727); ambdues obres foren executades en argent per l’orfebre Joan Matons.

Fou autor també de part del retaule del Roser de l’església de Santa Caterina de Barcelona, que deixà inacabat a la seva mort i que fou continuat per Pere Costa (1732-35) i per Josep Sunyer (1736).