(Barcelona, 24 desembre 1864 – febrer 1898)

Arquitecte. Fill d’Elies Rogent i Amat. Titulat el 1887.

Entre altres obres restaurà i reformà l’edifici on s’establiria el Cau Ferrat de Sitges (1892).

Publicà Architecture moderne de Barcelone (1897) i Catedral de Barcelona (1898).

Foren fills seus Joan i Elies Rogent i Massó.

Fou germà seu Josep Rogent i Pedrosa  (Barcelona, 1867 – 1933)  Advocat i col·leccionista d’art. Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i tresorer de la Junta de Museus. Col·laborà en el rescat de les pintures romàniques que formaren el nucli del Museu d’Art de Catalunya.