(Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 1800 – Madrid, 10 abril 1860)

Militar. Era capità general de Catalunya (1849-54) quan esclatà l’aixecament d’O’Donnell el juny de 1854, en el qual no era implicat. Es resistí a incorporar-s’hi i amb això facilità indirectament la revolta popular del 14 de juliol.

Acceptà llavors verbalment els fets, però, obsessionat pel manteniment de l’ordre públic, s’enfrontà a la junta popular de Barcelona presidida pel general Contreras i volgué mantenir les autoritats anteriors.

La seva situació es féu inestable en impedir l’enderrocament de les muralles i en prohibir l’ús de les selfactines (25 de juliol) davant l’extensió de la vaga obrera.

Fou substituït pel general Manuel Gutiérrez de La Concha després de fugir el 5 d’agost gràcies a la intervenció del cònsol anglès.

Posteriorment els moderats el feren senador (1857) i del juliol de 1858 al maig de 1859 fou capità general de les Balears.