(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Tercer fill de Dalmau VI de Rocabertí. És incert si la seva mare fou Ermessenda de Navata o Constança de Seixac, primera i segona mullers, respectivament, del seu pare.
A la mort d’aquest (1304) el títol de vescomte fou per al seu germà gran Jofre IV, i la senyoria de Navata per al germà segon Guerau, mentre ell rebé la senyoria de Sant Llorenç de la Muga.
Sembla que morí sense fills, i fou heretat per un germà anomenat Ponç de Rocabertí (Catalunya, segle XIII – segle XIV) És un personatge poc conegut, Sembla que heretà del seu pare, mort el 1304, la petita possessió de Salses. Se la vengué a Pere de Cornellà. Heretà del germà Dalmau Sant Llorenç de la Muga, possessió que havia de tornar tanmateix al tronc vescomtal de la família.

Retroenllaç: Rocabertí i de Palau, Dalmau VI de | Dades de Catalunya