(Barcelona, 12 setembre 1827 – Madrid, 18 abril 1873)

Escriptor i polític. Intel·lectual democràtic i gran figura literària del romanticisme liberal.

Visqué anys a Madrid i col·laborà com a periodista polític en un bon nombre de publicacions. Fundà la revista humorística “El Tío Crispín”. Fou empresonat per un article considerat ofensiu.

Tornà a Barcelona i col·laborà en el setmanari humorístic “Un tros de paper” de l’abril de 1865 al desembre de 1866. Narrador costumista, ateu i republicà, en els seus articles descriu tipus de situacions característiques de la Barcelona de l’època, amb ironia, tècnica impressionista i estil àgil i directe.

Després de la Revolució del 1868, en la qual participà activament, fou diputat a les Constituents i durant la I República fou nomenat ambaixador a Suïssa.

Va escriure algunes obres en castellà com Los cachivaches de antaño (1869) i Los tiempos de Maricastaña (1870). En català, i pòstumament, li van ser publicats Col·lecció de treballs literaris (1893), Barcelonines (1907) i La Barcelona del vuit-cents (1965).