(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)

Polític i advocat.

Membre destacat del Consell de Cent, del qual va ésser assessor i delegat en diverses ocasions. Va formar part primer de la comissió que anà a veure Felip V per expressar-li el desacord pel nomenament d’un virrei abans de jurar les llibertats catalanes; més tard (1703) va ésser membre de la comissió encarregada de fer respectar els furs davant les arbitrarietats borbòniques, activitat que li va ocasionar l’exili forçós a l’Aragó (1704).

Esclatada la guerra de Successió, s’escapà de l’exili i es presentà a l’arxiduc Carles. Durant la guerra ocupà llocs de govern: Reial Junta d’Estat, jutge del Reial Consell de la Batllia General, membre de les Corts (durant les quals va ésser nomenat cavaller), de la Junta Superior d’Hisenda o Mitjans i, durant el setge de Barcelona, responsable de la Seca, amb Francesc Dorda.

L’administració borbònica li confiscà els béns, si bé li va mantenir el títol de cavaller.