(Barcelona, 3/gen/1883 – 14/mar/1968)

Metge. Fill d’Isidre Reventós i Amiguet i germà de Ramon i Manuel.

Llicenciat a Barcelona el 1904, des del 1907 dirigí amb Sayé i Darder el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Introductor del pneumotòrax a la península Ibèrica, el 1920 publicà una obra sobre aquesta tècnica. Dirigí la secció d’homes del servei de tisiologia creat el 1930 a l’Hospital de Sant Pau.

La Universitat Autònoma el nomenà professor de tisiologia (1933). Fou cofundador de l’Associació de Patologia Respiratòria de l’Acadèmia de Ciències, que presidí.

El 1937 passà a la part franquista i dirigí l’hospital militar de Salamanca. Després del 1939 tornà a Barcelona i dirigí el seu servei de Sant Pau.