(Catalunya, vers 1435 – Barcelona, 1509)

Alt funcionari reial. Fill del governador Galceran de Requesens i de Santacoloma, de qui havia heretat la baronia de Molins de Rei.

Fou fidel partidari del rei durant la guerra contra Joan II i declarat enemic de la terra per la generalitat (1462). El 1468 era conseller del príncep de Girona Ferran.

Entrà el 1472 a Barcelona després de la capitulació de la ciutat i el rei el nomenà governador general de Catalunya, càrrec que exercí fins que morí i en moments difícils com la segona guerra remença. Vivia a l’antic palau menor de Barcelona, on el 1479 posà la capella ardent de Joan II.

La seva fidelitat fou recompensada: el 1472 fou nomenat capità de Castellvell de Rosanes i dos anys més tard el rei li concedia la baronia de Castellvell malgrat la promesa que seria alienada de la corona i de la contínua oposició dels seus habitants. El 1505, per mort del seu germà Galceran esdevingué segon comte de Palamós.

S’havia casat amb Elfa de Cardona Anglesola i de Centelles (1456) i amb Hipòlita Roís de Liori i de Montcada (1501), de qui tingué Estefania, que l’heretà en les possessions, i Jeroni, bisbe de Tortosa.

Hom l’ha identificat, sense gaire seguretat, amb el poeta mossèn Lluís de Requesens.