(Bàscara, Alt Empordà, 27 juliol 1917 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 27 desembre 1973)

Historiador. Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret, fou deixeble de Jaume Vicens i Vives, professor adjunt a la Universitat de Barcelona i, més tard, catedràtic a les de Santiago i de València.

Col·laborador a “Estudios de Historia Moderna” i a d’altres publicacions especialitzades.

Entre la seva nombrosa producció destaquen: Francia, la Corona de Aragón y la frontera pirenaica: la lucha por el Valle de Arán (1951), Felip II i Catalunya (1956), Els virreis de Catalunya (1961), El bandolerisme català. Volum I: la història (1962), El bandolerisme català del Barroc (1966), Comprendre el món (Reflexions d’un historiador) (1967), Aproximació a la història del País Valencià (1968), Introducció a la història de la Corona d’Aragó (1969).

Dirigí una Història de Catalunya (1969-72) en dos volums.