(Barcelona, 1884 – Reus, Baix Camp, 4 febrer 1939)

Polític i financer. Germà de Francesc i de Josep. De petit passà a residir a Reus, on fou redactor del setmanari anarquista “La Alarma” (1901).

Posteriorment fou un dels fundadors del Foment Republicà Nacionalista (1906) i després de la UFNR. Redactor del periòdic “Foment”, fou també regidor de Barcelona en 1912-15.

El 1917 fundà una societat, Fàbregas i Recasens, nucli impulsor del Banc de Catalunya, constituït pel juny de 1920 i del qual fou nomenat vice-president.

Intervingué en la creació d’una refineria de Canàries, que treballava amb petroli cru procedent de Veneçuela, i inicià l’explotació de productes de la Guinea Equatorial, com fusta i cafè.

Partidari d’impulsar una banca específicament catalana, amb hegemonia sobre l’espanyola, preconitzà la formació d’un banc de bancs, o banc central, per a l’economia catalana.

Publicà Petites notes sobre la Banca en el present i en l’avenir (1918) i La llei d’ordenació bancària (1922).