(Pallars, segle XIII – 1295)

Comte de Pallars Sobirà (1288-95). Fill segon de Roger III de Pallars i de Sibil·la.

En morir el seu pare el comte titular fou Arnau Roger (1256-88), però durant la seva absència fou substituït pel seu germà Ramon Roger. Ambdós feren causa comuna (1274), amb els nobles, revoltats contra l’autoritat reial de Jaume I i de Pere el Gran. Capturats a Balaguer (1280), foren perdonats.

El 1285 féu costat als Foix i participà en la invasió francesa del Principat i es posà en contra del rei i del seu germà. A la mort d’aquest (1288), es féu càrrec del govern del comtat, ja que el difunt havia deixat filles menors d’edat.

Enemic dels Comenge i amb l’ajut d’Alfons el Liberal, féu cara a la invasió d’Arnau d’Espanha, pretendent al comtat de Pallars.

Durant els conflictes nobiliaris del 1293 s’ajuntà amb els Cardona contra el bloc format pels Montcada, els comtes d’Urgell i els d’Empúries.

En no tenir descendència de la seva muller Blanca de Bellera, el comtat passà a la neboda Sibil·la, filla d’Arnau Roger, la qual es casà amb Hug de Mataplana, i s’introduí així un nou llinatge.