(el Vendrell, Baix Penedès, 30 novembre 1846 – 21 juliol 1900)

Escriptor. Germà de Ramon. Llicenciat en dret, exercí de notari a Sarral, Montblanc i el Vendrell.

Partidari decidit de la Renaixença, fou un dels fundadors de la Jove Catalunya i influí fortament per tal que Guimerà escrivís en català; col·laborà a “La Renaixença”, a “Lo Gay Saber” i a “La Ilustració Catalana”, entre altres publicacions, i el 1890 fundà i dirigí “El Vendrellense”, on publicà la sèrie Vendrell històric, publicada després, el 1933.

Altres estudis de caire històric són L’Arc de Barà (1894), Antigues confraríes de la parroquia del Vendrell y llurs festes populars (1895), Poblet. Narracions, tradicions i llegendes (1896, 1910, 1928).

Conreà també el vers, la prosa narrativa i la literatura dramàtica de caràcter popular.