(Catalunya, segle X – vers 1015)

Vescomte d’Osona (vers 1010-vers 1015). Fill del vescomte Guadall II. Succeí en el vescomtat el seu germà Ermemir II, mort sense successió.

Es casà amb Eugúncia de Lluçà, que li sobrevisqué fins al 1062, féu acabar el monestir de Sant Pere de Casserres, iniciat per Ermetruit, la seva sogra.

Els seus fills Bermon I, Eribau I i Folc I el succeïren consecutivament en el vescomtat d’Osona, dit després de Cardona.