(Vilabella, Alt Camp, 1850 – Barcelona, 1899)

Pintor. A tretze anys treballà al laboratori de colors de l’Espanya Industrial. Format a la Llotja de Barcelona i amb Carlos de Haes.

Fou director de la secció de dibuix de l’Espanya Industrial. Concorregué des del 1871 a exposicions de Belles Arts de Barcelona.

El 1874 guanyà medalla d’honor a l’Ateneu Barcelonès i el 1876 fou premiat a l’Exposición Nacional de Madrid i a la Universal de Filadèlfia. Residí uns anys a Buenos Aires.

Conreà eminentment el paisatge dins una estètica realista. Té una tela al Museu d’Art Modern de Madrid.

Alguns pretesos quadres de Martí i Alsina, falsificats per desaprensius, són en realitat de Rabadà.