(Catalunya, 1335 – 1387)

Senyor de la baronia de Queralt i de la vila de Santa Coloma. Fill i successor de Pere (V) de Queralt i de Castellnou.

El 1356, tot just declarada la guerra a Castella, fou un dels primers a prendre les armes. Pere III l’envià tot seguit, com a cap destacat dels qui manaven les primeres forces mobilitzades, a defensar les fronteres de València.

El 1357 tornà a València amb els reforços que foren aplegats a Lleida i es posaren a les ordres de l’infant Pere, oncle del rei.

La seva primera muller fou, devers el 1354, Constança de Pinós, filla de Pere Galceran i germana de Galceran, Pere Galceran i Bernat Galceran.

Es casà en segones núpcies amb Elionor de Perellós, filla de Francesc, el primer vescomte de Roda.

Un fill del seu primer matrimoni, Pere (VI), es casà amb Clemença de Perellós, germana d’Elionor.

El 1373, amb el seu germà Guerau, emprengué diverses accions reeixides contra la invasió dels mercenaris de Jaume de Mallorca.

El 1380 era un dels notables convocats pel monarca a l’assemblea especial que havia de celebrar-se a Calataiud per designar quin era el papa que havia de ser obeït, i que finalment fou suspesa. Acudí el 1383 a les accidentades corts de Montsó.