(Catalunya, segle XIII – Esglésies, Sardenya, 1324)

Fill de Pere (III) de Queralt i de Cervelló.

Prengué part a la campanya de Múrcia (1296). Fou procurador reial a València (1301). Tingué litigis amb el seu oncle Guillem d’Anglesola, el qual vengué al Temple alguns dominis que tenia en comú amb la seva mare Margelina (1304).

Al setge de Montsó fou enviat a tractar amb els templers, però no reeixí (1308). Lluità a la conquesta d’Almeria (1309). Fou un dels ambaixadors al concili de Viena del Delfinat (1311), del qual deixà una relació escrita.

El rei li vengué Vespella en feu (1314). Fou conseller de Jaume II i lloctinent de procurador a València dellà Xixona per l’infant Alfons (1320).

Es casà amb Francesca de Castellnou, senyora de Ceret. Amb el seu fill Guillem (II) anà a la conquesta de Sardenya, on morí. Un altre fill seu fou Pere (V) de Queralt i de Castellnou.

Fou el successor del seu germà Guillem (I) de Queralt i d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – 1307)  Féu hereu al seu nét Guillem de Fluvià i de Queralt, però aquesta successió no es produí per impugnació del seu germà.