(Catalunya, segle XI – 1097/1111)

Noble. Senyor de Queralt, Gurb, Sallent i Oló. Fill i successor de Guillem de Gurb-Queralt i d’Ermessenda.

Fou un dels primers cavallers del comte barceloní Ramon Berenguer II (Cap d’Estopes), que el 1080 li donà el castell de Font-rubí. Després de l’assassinat del Cap d’Estopes (1082), fou un dels caps de l’oposició contra el comte Berenguer Ramon II i un dels darrers a sotmetre’s al conveni del 1086 que reconeixia els fets consumats.

Fou conseller del jove comte Ramon Berenguer III; tingué també el Castell Nou de Barcelona.