(Sabadell, Vallès Occidental, 1862 – Barcelona, maig 1924)

Eclesiàstic, llatinista i literat. Estudià als seminaris de Barcelona i València, on es llicencià en teologia (1887). Fou catedràtic de llatí (1898) i de preceptiva literària (1913) al seminari de Barcelona.

Viatjà molt i estigué en contacte amb els principals erudits del seu temps.

És autor de diverses obres de gramàtica i filologia llatina i sobretot d’un Diccionari de la rima de la llengua catalana (1921), molt estimat en el seu temps.

És també autor d’obres poètiques com Verger devot (1914), Flors místiques (1918), Flors de tardor (1918) i Flors i poncelles (1922), escrites a imitació de Verdaguer.