(el Pont d’Armentera, Alt Camp, 11 abril 1894 – Medellín, Colòmbia, 10 novembre 1979)

Musicòleg. Ingressà a l’Escolania de Montserrat (1903) i es formà amb el mestratge de J.B. Guzmán. El 1913 professà com a monjo al monestir. Estudià especialment amb Josep Barberà i amplià els seus coneixements de cant gregorià amb Gregori Suñol.

Fou mestre de l’Escolania (1933-36 i 1939-50), que enriquí i transformà; alhora, dirigí la capella del monestir. Fundà la revista “Música Sacra Española”.

El 1950 anà a Roma, on fou professor de cant gregorià a l’Institut de Música Sagrada, i més tard passà a Medellín (Colòmbia), on fundà el monestir de Santa Maria i continuà les activitats musicals.

Ha fet treballs d’investigació sobre els músics montserratins i ha editat cinc volums de la col·lecció Mestres de l’Escolania de Montserrat; tres dedicats a l’obra vocal de Cererols (1930-32) i dos de música instrumental (1934-36).

Ha enregistrat nombroses obres i unes quantes composicions litúrgiques.