(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 31 gener 1866 – Barcelona, 27 gener 1931)

Eclesiàstic i historiador. Estudià al seminari de Barcelona i a les universitats de Barcelona i Madrid, on es doctorà el 1889 en filosofia i lletres.

Fou professor d’història al seminari, canonge de la catedral i director del “Boletín Oficial Eclesiástico” de la diòcesi de Barcelona. Exercí la secretaria de cambra i de govern del bisbe Català.

És autor d’obres piadoses, sobretot de traduccions, com Tractat de la vertadera devoció a la Santa Verge (1920); cal destacar les obres històriques El episcopologio de la sede barcelonense (1916) i Pedro de Luna, último papa de Aviñón (1920).