(Barcelona, 1799 – 15 abril 1848)

Militar, escriptor i polític.

Governador durant molts anys de la Ciutadella i de la seva presó, fou un dels caps del moderantisme barceloní, fet que li valgué persecucions i separacions del càrrec per part de progressistes i absolutistes.

Col·laborà, amb el pseudònim d’Espolín, a la premsa amb poemes i articles sobre obres públiques, urbanisme i beneficència.

S’ocupà també de la reforma del règim de les presons, que portà a terme a la Ciutadella.

Fou soci fundador de la Societat d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.