(Mataró, Maresme, 1812 – Barcelona, 1885)

Eclesiàstic i doctor en drets. Destacà com a teòleg.

El 1837 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos.

Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II d’Espanya.

Publicà, en col·laboració amb Balmes, Manual para la tentación (1842), i entre altres obres, és autor de Leyenda de Oro (1844), mena de compendi hagiogràfic.

Fou cofundador del periòdic “La Corona” (1843).