(Barcelona ?, vers 1700 – Madrid, 14 juliol 1763)

Eclesiàstic i literat. Era beneficiat del Pi de Barcelona des d’abans del 1730.

Anà a Madrid cap al 1736, on fundà i dirigí amb Martínez Salafranca el “Diario de los Literatos de España”, que, a desgrat de la protecció del rei Felip V i del ministre José de Campillo, fou molt combatut a causa de la seva posició crítica i polèmica; sols sortí dos anys (1737-39).

Continuà a Madrid, on escriví sobre temes de crítica literària. El 1756 fou nomenat membre de l’Academia Española.