(Tarragona, 11 març 1749 – Manresa, Bages, 1825)

Eclesiàstic. Jesuïta del 1763 al 1773 i del 1814 al 1825. Orador en llatí i en castellà.

Exiliat a Itàlia el 1767, visqué normalment a Ferrara. Retornat a Tarragona (1798-1801), fou novament exiliat.

Des del 1815 ensenyà les humanitats a València i a Barcelona. Durant el trienni liberal (1820-23) residí al palau dels marquesos de Moja. El 1823 fou nomenat rector del col·legi i del noviciat de Manresa.

A València publicà sis peces oratòries. Deixà inèdit un comentari de la inscripció de Rosetta.

Era una de les figures més prestigioses de la Companyia de Jesús al seu temps.