(els Prats de Rei, Anoia, 20 maig 1781 – Sant Sebastià, País Basc, 21 agost 1855)

Escriptor i polític. De tendència liberal, fou diputat a corts i s’exilià el 1823. Visqué a Anglaterra, on es relacionà amb Antoni Puig i Blanch.

Traduí obres per als protestants de l’Amèrica Llatina. És important la seva versió catalana de Lo Nou Testament (sense signar), considerat com un dels textos de la prerenaixença, on l’idioma recupera part de la seva qualitat literària. Fou publicat a Londres.

De retorn de l’exili (1833), s’establí a Barcelona i, en un ambient absolutista, continuà amagant la paternitat de la seva traducció en dues noves edicions.

Després dels aldarulls del 1835, fou nomenat governador civil de Barcelona, restaurà i presidí l’Acadèmia de Bones Lletres i aplegà un gran nombre de llibres que procedien de les comunitats religioses dissoltes.