(Catalunya, abans 1389 – Perpinyà, 25 agost 1408)

Noble. Primer conestable d’Aragó. Fill de Joan, comte de Prades, i de Sança Eiximenis d’Arenós. Es casà amb una filla del duc de Gandia, cosina germana seva.

Ostentà la dignitat del senescal per intervenció del rei Martí, reconegut pels serveis de Jaume a Sicilía l’any 1392 i per la seva oposició a la privadesa dels amics de Carrossa de Vilaragut.

El rei Martí, quan abandonà Sicília l’any 1396 per possessió de la corona catalano-aragonesa, hi deixà, com un dels principals consellers del seu fill, el rei Martí el Jove, Jaume de Prades, i li donà la conestablia d’Aragó. Martí el Jove afegí a aquesta dignitat la d’almirall de Sicília i, a més, li donà la baronia de Xurtino.

Jaume de Prades, durant dotze anys més, donà proves de dots rellevants com a diplomàtic i com a almirall. Fou l’agent de confiança de Martí l’Humà prop de Martí de Sicília. Realitzà missions delicades com la de treure el príncep de Tàrent de Nàpols i portar-lo a Provença (1398) o l’alliberament del papa Benet XIII.

Morí a Sicília sense descendència masculina. La reina Blanca prengué sota la seva protecció una filla seva, Violant, i la prometé amb Frederic de Luna, però el casament no arribà a realitzar-se. Més endavant, Violant va casar-se amb el fill del comte de Mòdica (Bernat Joan de Cabrera).