(Vic, Osona, segle XVIII – Barcelona, 1834)

Canonge magistral de Barcelona. Formà part de la tertúlia de Fèlix Amat.

Durant el trienni liberal fou vicari general de la diòcesi de Barcelona després de l’expulsió del bisbe Sitjar i del governador de la mitra P.J. Avellà.

En restablir-se l’absolutisme, fou empresonat al convent de servites de Sant Boi de Llobregat, perquè havia fet pastorals favorables al règim constitucional, malgrat la seva moderació.

El 1822 publicà una Carta crítica a la historia de fray Gerundio de Campazas.