(València, 1647 – Pamplona, Navarra, 1706)

Jurista. Senyor de Sarral, de Cabra (que comprà el 1698 al marquès d’Olias) i de la quadra de Conill. Fill de l’assessor de la batllia general de Catalunya, conseller reial i doctor en drets, el cavaller i després noble Josep de Potau i Company.

Col·laborà a la lluita antifrancesa durant la guerra de la lliga d’Augsburg. Fou catedràtic de la universitat i magistrat de l’Audiència de Barcelona.

Felip V volgué atreure-se’l amb el títol de comte de Vallcabra (1702), però ell era austriacista i s’oposà per escrit que les deliberacions del Consell de Cent deixessin d’ésser secretes, fet pel qual fou empresonat a Alcalá de Henares, Àvila i Pamplona.

Deixà l’obra Articulis juris… decisionibus regii senatus intextis, ac variis constitutionibus Cathaloniae penitus illustratis (publicada el 1760).

Fou el pare de Josep Faust de Potau i de Ferran.