(Amer, Selva, 15 juliol 1904 – Vilassar de Dalt, Maresme, 3 setembre 1993)

Jurista i polític. Doctorat en dret per la Universitat de Barcelona i vinculat a la Lliga Regionalista, marxà fora del país el 1936 i no hi retornà fins a l’acabament de la guerra civil.

Proper a l’Opus Dei, fou director general de registres i del notariat i president de la diputació de Lleida.

Alcalde de Barcelona (1957-73), la seva gestió s’encaminà a un desenvolupament urbanístic basat en el model de la Gran Barcelona que havia estat postulat a inicis del segle XX.

Destituït el 1973, després d’àmplies protestes ciutadanes, es dedicà posteriorment a diverses activitats financeres i empresarials. El 1983 li fou concedida la medalla d’or de la ciutat.