(Fraga, Baix Cinca, segle XIII – Tarragona, 1312)

Bisbe de València (1288-1312).

Abans del 1280 fou a Roma auditor de la Rota, prelat domèstic del papa i exarca de la marca d’Ancona. Pere II de Catalunya-Aragó el nomenà canceller del regne d’Aragó.

Elegit bisbe de València, visità la diòcesi i celebrà sínodes el 1296 i el 1303. Seguint l’exemple d’altres bisbes és féu dominicà (1303) sense deixar el govern de la diòcesi.

El rei li encarregà, juntament amb l’arquebisbe de Saragossa, un afer de l’orde del Temple i defensà llur causa al concili de Viena (1311-12). El sorprengué la mort en assistir al concili de Tarragona.

Hom li atribueix alguns escrits, com un tractat sobre els sagraments i una relació sobre la causa dels templers, en llatí.

En el seu testament afavorí àmpliament els convents dominicans de València, Lleida i Xàtiva.