Ponç IV d’Empúries

(Catalunya, vers 1205 – 1269)

Comte d’Empúries (1230-69). Era fill d’Hug IV d’Empúries i de Maria de Vilademuls.

Assistí amb el seu pare a la conquesta de Mallorca (1229), i arribà a ésser conseller i col·laborador de Jaume I. També participà en la conquesta de València.

Acudí a Tunis com a ambaixador (1246) per tal d’endegar relacions diplomàtiques que permetessin un tracte favorable als interessos dels mercaders barcelonins. Aquest mateix any anà a la cort de França per tractar del casament dels seus fills.

Procurà de dreçar les finances del comtat mitjançant la venda de possessions a l’Església i a la Corona. Home pacífic, donà privilegis als habitants de Castelló d’Empúries (1267) i mantingué bones relacions amb la seu de Girona.

Vidu de Beneta Fernández de Lara, es casà en segones núpcies amb Teresa, germana de l’anterior.

El succeí el seu fill Hug V d’Empúries, vescomte de Bas. Sibil·la, la seva filla, es casà amb Ramon Folc de Cardona.