(Catalunya, 1211 – 1243)

Comte d’Urgell (1226-43). Fill primogènit de Guerau I d’Urgell, vescomte de Cabrera, i d’Eilo Fernández de Castro.

Fou el primer del casal dels Cardona a qui fou reconegut (1236) el títol de comte d’Urgell, ja que l’hereva legítima era Aurembiaix, filla d’Ermengol VIII (mort 1209) i d’Elvira (morta 1220).

L’ocupació indiscutida del govern urgellenc per part de Guerau I des del 1213 en detriment d’Aurembiaix, llavors casada amb Àlvar Pérez, acabà amb el retorn d’aquesta a Catalunya (1228).

Jaume I hagué d’intervenir militarment al comtat d’Urgell i reeixí a expulsar-ne els Cabrera. En morir Guerau repartí les possessions als fills: a Ponç li tocà el comtat d’Urgell; a Guerau, el vescomtat de Cabrera, i a Àlvar, el d’Àger.

El 1231 morí Aurembiaix i aleshores Ponç I es proclamà comte d’Urgell, amb l’ajut dels comtes de Foix i de Pallars, i els vescomtes de Castellbó i de Cardona. Mogué guerra contra Jaume I i aquest s’avingué a signar la pau i reconèixer els Cabrera com a comtes d’Urgell (1236) a canvi de fer-se feudataris seus i de cedir-li Lleida i Balaguer (fins al 1242).

Havia contret matrimoni amb Aurembiaix de Montcada i després amb Maria Giron. L’hereu, Ermengol IX, no pogué ocupar el tron comtal, que llavors passà al fill segon, Àlvar (o Roderic). D’altres fills foren Ponç, Guerau, Elionor, muller de Ramon de Montcada, i:

Ponç d’Urgell  (Catalunya, segle XIII)  Eclesiàstic. És conegut per l’esment que en fa el gran cronista aragonès Zurita.