(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic. Era rector de Vilabella (Alt Camp).

Austriacista destacat, fou deportat el 1704 per ordre del lloctinent borbònic Fernández de Velasco, però naufragà i pogué arribar a Castelldefels, on s’uní al príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, que intentava un cop sobre Barcelona. Malgrat les informacions de Ponç, l’atac no reeixí.

En reembarcar, el príncep nomenà Ponç vicari general de l’exèrcit. Amb aquest càrrec participà, l’agost d’aquell mateix any, en la presa de Gibraltar, i s’hi quedà durant el setge espanyol que la seguí, on féu una tasca humanitària entre els ferits.

Més tard anà a Lisboa a explicar a l’arxiduc Carles d’Àustria la situació política a Catalunya. Entrà amb ell a Barcelona (1705). El 1707 li fou concedida una pensió de 800 lliures sobre la prelacia catalana que restés vacant més aviat.

El 1711 publicà un Método moral… per a sacerdots castrenses.