(Lleida, 13 desembre 1841 – 25 juny 1891)

Historiador i poeta.

Professor de l’escola nacional de Lleida i fundador de la Societat Lleidatana d’Excursions, fou membre de l’Acadèmia de la Història i de la de Bones Lletres de Barcelona.

Cronista de la ciutat de Lleida, col·laborà a “El Criticón Ilerdense”, “Revista de Lérida” i “El Leridano”.

És autor d’Apuntes de historia de Lérida (1873), La reconquista de Lérida. Memoria acerca de los tiempos árabes y de la restauración de Lérida (1880), etc.

Fou un dels promotors de la Renaixença a Lleida, i publicà el poema èpic La reconquesta de Lleida.

Pare de Felip Pleyan i Condal (Lleida, 1877 – 1934) Escriptor. Entre els seus escrits destaca el llibre Quan els canyars florien.