(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)

(o les Cases Noves, o Sant Genís de Plegamans) Poble i cap del municipi

Format al segle XIX a l’esquerra de la riera de Caldes, sota el turó i actual nucli dit la Serra. Està situat on s’aixeca la casa forta o castell de Plegamans i on, fins el 1936, que fou destruïda, s’aixecava l’església romànica de Sant Genís.

Afavorí la seva expansió el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí (1880-1932; 1936-39), entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui. Al nord i al sud s’han format els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix.

El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962; hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès. La parròquia de Sant Genís, que centrava una població disseminada, fou consagrada el 1121.

El castell o casa forta de Plegamans centrava la quadra de Plegamans; l’actual edifici té el seu origen al segle XIV, però sofrí posteriorment diverses restauracions.

Al segle XV n’eren senyors els Vilatorta. Passà als Gualbes i als Clariana (Miquel de Clariana rebé el 1693 el comtat de Plegamans, títol que aviat fou canviat pel de comtat de Múnter) i als seus successors, els Sentmenat, que en tingueren la possessió fins el 1931.

Les parròquies de Plegamans i Palau-solità formaren universitat conjuntament i ja el 1698 sol·licitaren una casa del comú.

Després del 1939 hom bastí una nova parròquia.