(Barcelona, 4 maig 1772 – 19 agost 1844)

Pintor. Fill de Gabriel i germà dels altres Planella i Conxello. Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona.

Pintà segons l’estil neoclàssic de Pere Pau Muntanya, però seguint-ne la versió francesa introduïda a Catalunya per Flaugier.

Succeí a Muntanya en la direcció de l’Escola de Llotja (1813), on fou professor de paisatge i perspectiva.

Una obra típica del seu estil fou l’Al·legoria de la Reial Junta de Comerç, entre déus i genis.

Decorà alguns sostres del nou edifici de Llotja i va fer tot d’obres d’ornamentació pública amb motiu de la visita a la ciutat d’importants personalitats (entre les quals el rei Ferran VII).

També conreà el dibuix i l’aiguafort.

Fou el pare de Francesc i Josep Planella i Coromina.