(Sant Pere de Torelló, Osona, 15 abril 1799 – Barcelona, 23 novembre 1889)

Militar. Era fill de Francesc de Plandolit-Targarona i Serratosa i oncle de Guillem de Plandolit i d’Areny.

El 1822, amb motiu de l’aixecament de les tropes reialistes contra el captiveri de Ferran VII a Cadis, dirigí el moviment insurreccional, originat a la Seu d’Urgell i a la plana de Vic.

Obtingué el grau de coronel i fou segon comandant general de les forces reialistes a Catalunya.

El 1828 es casà amb Beneta d’Esteve i de Marimon.