(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 19 febrer 1822 – Tolosa, Llenguadoc, França, 23 febrer 1876)

Noble i síndic general de les Valls d’Andorra. Tercer baró de Senaller i Jordana (1851). Era fill de Josep de Plandolit-Targarona i de Pons i de Maria Rosa d’Areny i de Senaller-Jordana, pubilla dels Areny d’Ordino.

Fou el darrer síndic i procurador general d’Andorra del llinatge dels Areny. Succeí la seva àvia Maria de Senaller-Jordana (morta el 1846) en la baronia de Senaller i Gramenet.

El 1855 fou assassinada tràgicament a Barcelona la seva primera muller, Maria Dolors de Parrella i de Girona.

Fou l’ànima i principal promotor de la llei dita Nova reforma d’Andorra (1866), que obrí la porta a la modernització o actualització de les velles estructures andorranes.

El 1870 establí un noviciat de jesuïtes a la seva casa d’Andorra la Vella.