(Lleida, 1889 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 7 maig 1940)

Escriptor. Col·laborà a la “Revista de Catalunya”, a “El Poble Català” i a “La Revista”.

La seva obra més important és l’Antologia de poetes catalans moderns (1914), peça central del noucentisme en poesia i on es revelà com a crític.

Publicà treballs sobre Guimerà, Sagarra, Carner, Folguera, Junoy i la relació entre art i democràcia, així com diversos estudis sobre l’obra de pintors com Nonell i Sunyer (Joaquim Sunyer, 1920).

Els llibres A l’ombra de Santa Maria del Mar (1923) i El mirall imaginari (1925) són exemples de la seva narrativa, que té com a trets característics la cura en l’estil i en la descripció minuciosa dels ambients i els tipus.

La seva obra poètica queda resumida en els llibres: Sol en el llindar (1915), Contrabaedecker (1918) i Poemes (1945).