(Vic, Osona, 25 juny 1743 – Barcelona, 26 febrer 1805)

“el Vigatà“ Pintor. Deixeble de Manuel Tremulles.

Extremadament dotat, és pràcticament el primer artista modern sorgit a Catalunya, tot i que va seguir el camí iniciat per Viladomat. La seva personalitat antiacademicista el dugué a conrear una pintura que, partint del rococó d’arrel francesa, introduïa ja actituds preromàntiques.

Pintà amb escenes al·legòriques i temes mítics o bíblics els salons de moltes mansions barcelonines, algunes conservades en el seu lloc primitiu (gran saló del palau Moia, 1790), d’altres traslladades al museu (Vida de Tobies) o instal·lades en noves mansions (Palau Reial de Pedralbes). També pintà uns murals per al saló del tron del palau episcopal de Barcelona i una Verge del Pilar per a la seu de Vic.

Se serví tant dels procediments de la grisalla com dels que empren tots els colors. Ajudat pel pintor Llucià Romeu, convertí els murs en mogudes superfícies plenes de columnes, frisos i tota mena d’elements ornamentals, emprant les tècniques de la pintura al tremp, a la cola i al fresc.