(Barcelona, 1867 – 8 juliol 1934)

Jurista i polític. Germà d’Enric. Llicenciat en dret, fou del grup promotor que, entorn de Prat de la Riba, fundà la “Revista Jurídica de Cataluña”, on escriví estudis especialitzats de dret català.

Fou un dels promotors i president de l’Acció Social Popular de Gabriel Palau. És pronuncià contra els sindicats mixts de patrons i obrers i defensava les unions professionals per oficis.

Com a catòlic independent, fou elegit regidor de Barcelona (1903) i diputat a corts per Girona (1920 i 1923).

Entre altres obres, publicà La ley del progreso (1895), Por los sindicatos obreros (1911), Sindicats i Unions professionals (1912), etc.