(Barcelona, 1710 – 1785)

Tercer marquès de Santa Maria de Barberà. Fill de Josep Galceran de Pinós i de Sacirera, òlim d’Alentorn, i de Josepa de Pinós i d’Urries, la qual succeí.

Deixà inèdits treballs sobre arqueologia i heràldica. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1731, i el 1768 en fou nomenat president.

Hi llegí diversos treballs en català, com una Descripció del miracle que féu Sant Magí o una Dècima catalana sobre la processó de Corpus, llegida el 1756.

Fou el pare de Josep Esteve Galceran i d’Anastasi Francesc de Pinós i de Sureda de Santmartí.