(Barcelona, 1626 – 1680)

Noble i polític. Senyor de Santa Maria de Barberà i castlà d’Arraona. Fill i hereu de Francesc Galceran de Pinós-Santcliment i de Corbera.

De jove participà en la batalla de Montjuïc (1641). Els abusos de les autoritats franceses el dugueren a exiliar-se a Gènova (1643). Consentí a tornar (1646), però mantingué una actitud crítica i, quan el 1650 anà d’ambaixador de la generalitat a París, hi denuncià les irregularitats administratives franceses al Principat.

Més tard fou ambaixador a Portugal, on intentà d’obtenir ajut del rei Joan IV per trencar el setge de Barcelona. Tornà a la ciutat assetjada i organitzà sortides per tal d’alliberar-la, sense èxit. Quan el general francès marquès de Saint-André n’aprofità una per fugir amb la cavalleria cap a França, el perseguí i el féu presoner a Girona.

En capitular Barcelona, s’exilià a França, però el 1653 tornà i es posà al servei de Felip IV, pel fet que aquest, ara, respectava més les constitucions catalanes que no els francesos. Defensà Girona dels francesos i fou governador de Vic. El 1655 fou ascendit a general d’artilleria i conquerí Berga i el seu castell.

Retirat de la política en acabar la guerra, anà el 1677 d’ambaixador a Saragossa per saludar Carles II per encàrrec de la generalitat.