(Catalunya, segle XI – després 1143)

Noble. Fill de Galceran (I) de Pinós.

Senyor de Pinós, Vallmanya, l’Espà, Gósol, Saldes i Quer Foradat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134), els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, els quals, però, no romangueren dins els dominis familiars.

Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III (1130). El 1140 fou un dels signants del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella.

Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157.

Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles. No consta, però, històricament, la participació de Galceran de Pinós en la conquesta d’Almeria, bé que és possible, ni consta tampoc que fos almirall. Tampoc no era fill de Berenguera de Montcada, com vol la llegenda, sinó d’Adelaida.

Els seus néts Bernat, Ramon Galceran (I), Pere i Berenguer de Pinós, que sí que foren fills d’una Berenguera, no pogueren pas participar en la conquesta d’Almeria per raons de cronologia.

Foren fills seus Galceran (III) de Pinós i:

Bernat de Pinós (Catalunya, segle XII – segle XIII) Noble. Probablement fou el pare de:

Guillem de Pinós (Catalunya, segle XIII) Noble. El 1276 fou empresonat per l’infant Pere quan, amb el comte Ramon Roger I de Pallars i altres nobles revoltats, atacava el castell de Montboló, del vescomte Guillem VI de Castellnou.