(Catalunya, segle XIV – després 1389)

Noble. En la seva joventut cometé una mort i fou exiliat per un temps. Així i tot serví a Pere III el Cerimoniós, el qual el féu servir d’ambaixador davant el papa d’Avinyó, Innocent VI (1358).

Declarà a la cort papal el desafiament personal que feia Pere III a Pere I de Castella, per deturar la guerra dels Dos Peres, cosa que el rei castellà no acceptà.

De tornada a Catalunya, prestà serveis destacats a la corona. El 1374, arran de la invasió dels mercenaris de Jaume IV de Mallorca, era un dels caps de les forces que restaren a Barcelona protegint el rei. El 1383 fou un dels pocs nobles destacats que acudiren personalment a les Corts de Montsó. El 1385 destacà a la campanya per reprimir la insurrecció del comte d’Empúries.

A la mort de Pere III figurava entre els qui seguiren l’infant Martí, duc de Montblanc, a la persecució de la fugitiva reina Sibil·la de Fortià, a la primeria de 1387.

El 1389 defensà encara les fronteres del Rosselló contra les incursions del comte d’Armanyac.