(Vilabella, Alt Camp, 1890 – Gigny, França, 1977)

Escultor. Deixeble de Josep Llimona i de la Llotja de Barcelona.

S’establí un temps a París el 1910, i hi fou societari del Salon d’Automne. Participà a exposicions oficials barcelonines i guanyà el primer premi de medallons amb l’efígie de Pi i Margall (1932).

Exposà a La Quinzaine d’art espagnol de París (1942) a la Galerie Charpentier. Hi ha obres seves a París i a Nova York.

Es caracteritzà per una simplificació primitivista de la realitat força insòlita dins l’art català de l’època.