(Barcelona, 18 desembre 1913 – Roses, Alt Empordà, 26 agost 1995)

Advocat i polític. Fill de Carles Pi i Sunyer i germà d’Oriol.

Secretari de la junta de govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1973-76), el 1975 proposà la creació del Congrés de Cultura Catalana.

Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya des de poc després de la seva fundació l’any 1931 a través de les Joventuts d’Estat Català, tret dels anys que milità a Esquerra Democràtica de Catalunya (1975-78), representà a Esquerra Republicana com a diputat a corts (1980-82) i com a senador (1982-86).

Treballà per la implantació del jurat a Espanya, per la qual cosa li fou atorgada la Creu de Sant Ramon de Penyafort.