(Barcelona, 3 setembre 1903 – Nova York, EUA, 12 maig 2000)

Fisiòleg. Fill d’August Pi i Sunyer i germà de Cèsar i de Pere.

Investigà a l’Institut de Fisiologia de Barcelona sobre l’equilibri d’oxidació-reducció en els teixits (1930). En 1931-33 ensenyà fisiologia a la Universitat de Santiago de Xile. El mes de febrer de 1936 obtingué per oposició la càtedra de fisiologia de Santiago de Compostel·la.

El 1939, s’exilià a Mèxic, on fou professor de l’Institut Politècnic. El 1945 anà als EUA. Ha professat nombrosos cursos a diverses universitats sudamericanes.

És autor de Las bases fisiológicas de la alimentación (1940) i Normas de la literatura médica (1954).