(Lleida, 25 novembre 1882 – 22 març 1930)

Polític. Fill de Manuel Pereña i Puente.

Fundà l’Associació Escolar Republicana de Barcelona, de la qual fou tresorer. S’adherí al moviment polític de Solidaritat Catalana, i ingressà en el partit de la Unió Federal Nacionalista Republicana.

Dirigí “L’Ideal” des del 1907, on sostingué campanyes contra el caciquisme i el clericalisme.

El 1908 va ésser elegit diputat provincial pel districte de Lleida-les Borges com a candidat de Solidaritat Catalana i en va ésser reelegit el 1911 i el 1915.

Exercí la vicepresidència de la diputació de Lleida dues vegades i va ésser membre del Consell permanent de la Mancomunitat.

Arran dels fets de juliol de 1909 el jutjat militar dictà acte de presó contra ell per un article publicat a “L’Ideal”.